Escoltar la Marta és com obrir una finestra i deixar que l’aire del matí et desperti les parpelles i t’ompli les cèl·lules d’energia. Ben mirat, podria fer desenes de comparacions similars per definir una dona que no sóc capaç de sintetitzar en una frase. Tant és així, que confesso haver refet l’encapçalament d’aquest escrit un bon grapat de vegades per mirar de resumir l’energia i la passió amb què la Marta Casas afronta la vida.
Sembla que se la vulgui beure a grans glops per assaborir cada moment de miqueta en miqueta. Té aquella manera de dir les coses que arrossega, que convenç i que encomana una vitalitat que sacseja. Perquè tot el que fa sembla senzill, però no hi ha res que sigui fàcil.
Vilanovina de naixement i vilafranquina d’adopció, diu que el mar li ha imprès un caràcter especial. La coneixem sobretot per ser l’enòloga dels cellers Parés Baltà, de Pacs del Penedès, on va arribar per amor, literalment, quan va començar a sortir i posteriorment es va casar amb Josep Cuiné, un dels dos fills dels propietaris i tercera generació de viticultors. En visitar cellers i escoltar converses que parlaven de batonnage o malolàctica, va veure que a la seva carrera de Farmàcia i a la seva vida darrere el taulell de les apotecaries de Vilanova o de Canyelles hi faltava alguna cosa. I dedueixo que, si a la Marta li plantegen o es proposa un repte, no s’atura fins a aconseguir-lo.
Així és com va cursar la carrera d’Enologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i va enfrontar-se a les primeres veremes del celler amb la seva cunyada Maria Elena Jiménez, que també havia tingut una trajectòria similar a partir d’haver estudiat Enginyeria Química. I sense oblidar l’avi Joan, amb 80 anys a l’esquena i avisant que havien de desaprendre tot el que havien après a la carrera i fer vins “lliures de sulfats”, com ell anomenava qualsevol intervenció no natural.
I després de la primera verema, l’any 2002, va arribar la segona, la tercera i la quarta. Ara ja en porta més d’una vintena al sac i actualment, després que la Maria Elena decidís prendre’s un temps personal l’any 2022, la Marta és la responsable de la producció de les gairebé 800.000 ampolles anuals del celler.
Encara no satisfeta, va estudiar Sommelieria, un màster en Biodinàmica, i acaba d’assolir el diploma Weinakademiker que ha fet a l’Acadèmia del Vi de Rust, a Àustria, on també ha cursat el prestigiós WSET amb la intenció d’assolir aviat el Màster of Wine, un diploma que únicament tenen 437 persones al món, dels quals sols 4 són espanyols (1 de català, una dona de la Rioja i dos més d’altres zones de la península). Per arrodonir-ho, ha estat nomenada millor enòloga de l’any 2024 pel Màster of Wine Tim Atkin. Avui la Marta és la convidada al Taula i Vila i, fidel a la seva professió, ens ofereix per tastar un xarel·lo amb sauvignon blanc convertit en una de les naus capitanes de la casa, anomenat Còsmic; el Ràdix, un atrevit rosat amb ànima de vi negre, que fa temps que figura entre els seus imprescindibles, i l’Indígena, una garnatxa negra de les terres altes del Penedès per la qual confesso devoció.
Conec únicament tres persones que tinguin un concepte global del seu entorn i que sigui capaces de fer sentir còmodes i reconèixer la tasca d’aquells que els envolten a l’esfera pública d’una forma planera i natural. Una d’elles és la Marta, que comença la trobada amb un reconeixement explícit als cuiners i a la cambrera que dirigeix el servei de taules, avui al restaurant Despertaferro. Podria semblar una estratègia de màrqueting per enaltir l’ego d’aquells que han d’adquirir o servir els seus vins a l’establiment, però hi dedueixo absoluta sinceritat per posar en valor allò que sovint donem per sabut o no apreciem prou, pel fet de ser habitual.
Aquella petita vilanovina que recorda l’olor de vi que feia el vell celler del seu avi i que va desistir d’estudiar meteorologia perquè havia d’enfrontar-se a la física, és ara per ara un de les dones més influents i apassionades del vi català.
I no tan sols del vi, sinó de la vida. Diu que els seus sogres li han transmès la passió per ser feliç amb el que hom fa i descobrir nous reptes cada dia, com ara la docència, que ara exerceix com a tutora d’alguns cursos per a futurs sommeliers. Tanmateix, reconeix que no serveix per fer-ho de forma telemàtica i que necessita poder parlar i explicar les coses presencialment.
Aprofita per demanar que s’ensenyi als infants i als joves a ser gourmets i aficionats a la cultura de la gastronomia i del vi; per ser una mare activa a la secció de bàsquet del Casal, on juguen els seus fills, o per aplicar la seva afició als llibres a un club de lectura, “motivada sempre per comprendre les coses i poder opinar”. Ben mirat, aquesta frase acaba resumint força la filosofia d’una persona que admet les mancances i hi posa remei, tot sentenciant que “quan no entenc què m’estàs dient estudio, llegeixo i aprenc per comprendre les coses”, cosa que no tothom és capaç de reconèixer.
La Marta enganya a simple vista: somriure afable, vestimenta senzilla, conversa planera…, però quan s’expressa i explica tot allò que ha fet i tot el que li queda per fer és el pur exemple de les tres grans essències que l’inventor Thomas Alva Edison deia que calia tenir per aconseguir qualsevol cosa que valgui la pena: feina dura, perseverança i sentit comú. La nostra protagonista diu que quan li engeguen l’“ON” no s’atura, i metafòricament ja fa temps que ella mateixa va prémer el botó d’encesa.
