Els
Taula&Vila

No vaig tenir mai el plaer de conèixer en Pere Romeu i Borràs per motius obvis, ja que va morir l’any 1908, però m’hauria agradat. L’imagino tot passejant entre les taules de la taverna Els Quatre Gats, que ell mateix va fundar sota la inspiració del mític cabaret Le Chat Noir de Montmatre.
 
Miro de fer volar la imaginació per endinsar-me en els racons foscos i ennuvolats de fum que aixoplugaven mil converses i tertúlies entre aquelles parets bohèmies que acollien la irreverència i la transgressió de l’època. Mots que segurament parlaven de futur, de política, d’esports, de cultura, d’art o de tot plegat i de res alhora. Mots que s’anaven entrellaçant entre generacions als cafès dels pobles o a la fresca d’estiu dels capvespres tot teixint amistat i confrontacions. 
 
Amb la dictadura franquista, les tertúlies es van amagar als soterranis i les converses públiques, tot i que mai van arribar a desaparèixer, van alleugerir la seva càrrega fins a fer-se volàtils, gairebé núvols de paraules transparents que no poguessin ferir cap sensibilitat.
​
Potser tanta subtilesa, o el canvi d’hàbits de les noves generacions, van acabar per esborrar les tertúlies de cafè. Fins  tot ben entrada la democràcia, els mots no van tornar als salons, però sí que trobaren refugi a la ràdio a partir de l’any 1984, i d’allà van créixer als mitjans de comunicació fins als nostres dies.

Orfes d’aquest esperit de conversa, el Casal de Vilafranca va engegar l’any 2023 una ‘tertúlia amb personatge’ o, altrament dit, una conversa al voltant d’una taula amb una persona convidada. L’experiència estava inspirada en una activitat similar que es duu a terme a l’Ateneu de Capellades i es va pensar a adaptar-la a l’estil vilafranquí per donar veu a aquelles persones que posseeixen grans històries o vides plenes de coneixement que val la pena rescatar i compartir. 
 
El resultat és una aturada més o menys bimestral anomenada Taula i Vila, que aplega un personatge i una bona colla d’ànimes encuriosides per establir un diàleg distès i compartir coneixements sobre l’expertesa vital dels i les protagonistes. En algunes ocasions, és una persona amiga qui introdueix la persona convidada i en d’altres és el president de l’entitat, en Marcel Esteve, qui la ressenya tot just abans de començar una conversa que podrà ser nostàlgica, intensa, filosòfica, reflexiva, instructiva, provocadora, creativa, crítica o profunda; però que sempre, sempre, resultarà interessant i enriquidora.

Imma Pulido Ortega
Febrer 2025