Per què va sorgir el 3d8?

Perquè amb la mort de Franco al país van començar a aparèixer diaris i setmanaris de premsa comarcal, com el 9Nou a Osona, el Punt a Girona, el Regió 7 a Manresa i l’Ausona de Vic, i un grup de gent vam veure que aquí, on hi havia el Tothom des del 1969, podíem crear un mitjà d’àmbit comarcal. El 3d8 vam néixer al Penedès històric llevat del Garraf, on el Diari de Vilanova estava molt arrelat, per omplir un espai informatiu i també per esdevenir un mitjà de normalització lingüística. La premsa comarcal va jugar un gran paper en aquest sentit.

Quines dificultats inicials us vau trobar?

Bàsicament, la falta de recursos. Es feia tot de forma amateur fins el setembre del 1984, quan ens comencem a professionalitzar. Primer, el setmanari ens el maquetava una empresa de fora i aleshores vam invertir per fer no només el 3d8, sinó per confegir altres productes. Vam comprar una màquina de fotocomposició a Saragossa que va suposar un punt d’inflexió, comencem a agafar gent i comencem a créixer perquè professionalitzem tot el que fins aleshores s’havia fet de manera amateur.

Què suposa el 3d8 per Vilafranca i el Penedès?

En 34 anys hem aconseguit ser el mitjà de referència a la comarca, sobretot gràcies a la professionalització i a acostar la informació de proximitat als ciutadans. A nivell escrit, som els únics que venem el producte i la competència és relativa amb els gratuïts. I també ha arrelat Ràdio Televisió Vilafranca. Del 1984 al 2000 vam créixer contínuament i després hi ha hagut un cert estancament i davallada, com tots els mitjans, per l’aparició d’internet, nous canals de comunicació i pel fet que la gent jove no llegeix en paper. Però continuem sent referents al Penedès. Fins que una cosa no surt al 3d8, no és veritat del tot.

Com veus el futur del mitjà?

Incert, com ho és sempre. I ara més, perquè les coses no evolucionen, sinó que es revolucionen a una velocitat sovint indigerible. Moltes vegades no corre la informació, sinó l’opinió arran de la informació. Des del mes de novembre passat, el 3d8 tenim una pàgina web nova per donar més importància a internet, per fer un traspàs lent a les noves tecnologies que ens permeti noves fonts d’ingressos per mantenir la infraestructura, i això no és fàcil, perquè amb la davallada de publicitat a nivell local encara és més difícil trobar recursos per internet. També vam optar a un concurs de la Generalitat per uns canals de televisió i ràdio, per generar informació local al Penedès segons el que ens demanarà la gent, perquè hem de ser a tots els suports, però penso que va ser un error per part nostra. Fer televisió és caríssim i ens va enganxar la crisi.

I com veus el futur del periodisme?

També incert, pel que deia de la revolució de la informació. La tecnologia et permet fer saber i entendre el que passa a l’altra part del món i, no sóc profeta, però tots els periodistes es veuen obligats a fer una transformació absoluta per ser al mercat. Molts sobreviuran i d’altres no.

Parlem de la teva vinculació amb el Casal, què en pots dir?

De jove ja hi anava amb el meu germà bessó a veure molt de cinema i crec que sempre ha estat una societat important i amb un gran paper de representació i aglutinament de la gent de Vilafranca i comarca. També em sembla cabdal que hagi anat diversificant la seva proposta social amb un munt de seccions i aquesta oferta variada li ha permès continuar sent un referent de la societat penedesenca, tot i l’adveniment de les noves tecnologies.

També vas ser conegut com a pregoner de la festa major del 2003. Què et va suposar?

Un honor. Vaig acceptar de fer el pregó de seguida, per no penedir-me’n tota la vida. El meu germà bessó ja l’havia fet el 1981, cosa que el fa el pregoner més jove de la història, i em va fer molta il·lusió. Per mi, la festa major és com si a Vilafranca tinguéssim un segon Nadal. La vius de manera diferent al llarg de la vida i, per exemple, jo vaig tenir el privilegi de viure-la d’adolescent com a bastoner i des de fa 27 anys també la visc de manera intensa des del Firart.

Com va sorgir aquest mercat d’art?

A partir de la idea de vendre peces originals a un preu assequible per acostar l’art a qualsevol butxaca, la qual cosa ja es feia, per exemple, a Barcelona. Vam proposar de fer una subhasta a benefici de la festa major del 1988 i amb els anys el Firart ha esdevingut la proposta cultural més visitada de l’any a Vilafranca.

I quines colles han de venir per Sant Fèlix?

Caldria establir un criteri des del Consell de la Festa Major; per exemple, les millors colles dels darrers X anys. I si no, que ho decideixin els administradors. Ara, m’està perfecte que vinguin de fora les dues de Valls i els Minyons de Terrassa.

Acabo l’entrevista amb el que també és el meu director i conec des de fa molts anys; per tant, no em sortia de traslladar la conversa al paper tractant-lo de vostè, com és habitual en les entrevistes que publico al 3d8.

Ricard Vinyals / Text

Toni Galitó / Fotos